Invitacions d'aniversari dels anys 90: casset i xandall

Sis de la tarda, el mòbil sobre la taula de la cuina. La Marta fa 40 anys i ho vol celebrar com si fos el 1995: casset, xandall i gots de plàstic. I arriba la pregunta de sempre: com muntem una invitació d'aniversari dels anys 90 sense que sembli un ball de disfresses?

No calen gomes ni purpurina. Cal decidir tres coses i no moure-les: dos colors, una frase que faci gràcia i una cançó. La resta és ordre. I la invitació digital aguanta el RSVP molt millor que un paper que s'oblida dins d'una motxilla.

Invitacions d'aniversari dels anys 90: primer el color

Abans de tocar cap text, tria la paleta. Aquella dècada tenia colors molt marcats i contrastos forts, i si te n'inventes un de nou, el resultat se'n va cap a una altra època. Pensa en una caràtula de casset fotocopiada: dos tons repetits i una textura que es noti.

• Dos colors i prou: lila elèctric amb turquesa, o verd àcid sobre negre. Si n'hi afegeixes un tercer, la invitació sembla del 2008 i no del 1995.
• Canvia la brillantor per textura: paper fotocopiat, quadrícula de llibreta o una vora d'adhesiu. En una invitació digital, això vol dir un fons amb gra i un marc de caràtula de casset.
• Una sola tipografia, gran i estreta, com el rètol d'un VHS. Barrejar lletra pixelada, manuscrita i script alhora és la drecera més ràpida cap a la disfressa.
• Res de degradats, ombres ni relleus: cap fotocòpia del 95 no en tenia, i és el detall que delata una invitació feta avui.

Un casset té dues cares: fes-ho servir d'estructura

El casset no és només decoració. Et dona una manera d'ordenar la informació que tothom entén de seguida: Cara A i Cara B. A la Cara A hi van el qui, el quan i el on. La Cara B queda per a la música, la beguda i el codi de vestimenta. I de rètol, roba el llenguatge del contestador: «Ets a l'aniversari de la Marta, deixa el teu missatge després del senyal.»

Quan els convidats confirmin, demana'ls una cançó. És el més semblant a gravar una cinta per a algú: la llista es va fent amb el que porta cadascú. Si vols una Cara A de debò, vuit o dotze cançons, amb la veu del locutor que se't cola si t'hi passes de temps. I el tema dels regals, amb el mateix to: sense regals, amb cinta mixtape.

Dos colors, una frase de contestador i una cançó: ja tens una invitació que fa olor de 1995.

Fotos, música i qui no viu al mòbil

A la invitació hi caben fins a sis fotos: l'escanejada de l'àlbum familiar del 95, la del grup de l'institut i quatre d'aquell estiu. Marca com a portada la més reconeixible i canvia-la quan vulguis. Posa-hi també una cançó que dispari el record, la que sonava a la disco del barri. Per a qui no obrirà mai l'enllaç, unes quantes còpies impreses amb el QR, per als que guarden coses en un calaix. L'enllaç va per a tothom; el paper, només per a qui el conservarà.

Del telèfon fix al RSVP dins la invitació

El 1995 confirmaves trucant a casa i algú apuntava els noms en una llibreta. Ara la confirmació arriba dins la mateixa invitació, en una llista ordenada, sense perseguir ningú pel WhatsApp. Configura dues o tres preguntes i prou: ¿véns?, ¿portes alguna cosa per picar?, ¿quina cançó demanes?

Decideix dos colors, una frase de contestador i una cançó. Amb això ja tens una invitació d'aniversari dels anys 90 que no sembla cap disfressa. A Send The Joy tries un disseny de la col·lecció i proves la portada gratis; en comprar per 29,99 EUR, amb pagament únic, es desbloquegen totes les escenes, la música i les confirmacions.