Invitacions d'aniversari dels anys 90: el cassette torna

És dissabte al matí i estàs al menjador amb un bloc de notes. A la tauleta del costat hi ha la capsa dels cassettes que gravaves de la ràdio, amb el dit sempre a sobre del REC. Vols fer l'aniversari amb pinta dels anys 90, amb la colla que encara diu «quina passada» i una taula plena de gots de plàstic de colors. El que se't travessa és la invitació: vols invitacions d'aniversari dels anys 90 i no saps per on començar.

Un missatge al grup que digui «festa dels 90, vine» no dona cap pista, i una targeta amb un cassette dibuixat tampoc. Aquí tens idees per a invitacions d'aniversari dels anys 90: què hi pots posar, què val més deixar fora i com fer que la gent confirmi sense anar darrere de ningú.

Invitacions d'aniversari dels anys 90: el cassette no s'imprimeix, es reprodueix

El cassette funciona per una cosa que cap disseny modern no té: la lletra de la teva mà. Agafa una etiqueta blanca, escriu-hi el nom i la data amb bolígraf i enganxa-la a la cinta. Si la invitació és digital, aquella etiqueta pot fer de portada i la invitació pot portar música.

• Una etiqueta de cassette escrita a mà amb el nom, la data i el lloc, com quan gravaves una cinta per a algú.
• La llista de cançons com a pla de la nit: cara A per a l'arribada i el pastís, cara B per al ball.
• Una caràtula de VHS amb el títol «Festa d'aniversari» i una hora d'emissió en lloc d'una hora d'inici.
• Un disquet de 3,5 amb la pegatina del codi de vestimenta: «camisa de franel·la oberta sobre samarreta d'un grup».

VHS, disquet o Tamagotchi: tria'n un de sol

Si omples la invitació amb el cassette, la caràtula de VHS, el disquet i el Tamagotchi, cap dels quatre no es veu. Tria un sol objecte i fes-lo servir fins al final: la mateixa icona a la portada, a la llista de detalls i al text de confirmació. La coherència fa més feina que la quantitat.

El disquet aguanta bé un text curt, perquè la pegatina és petita: la data, el lloc i el codi de vestimenta. El Tamagotchi demana una pantalla i una xifra, per exemple els dies que falten. En una invitació digital tot això són camps de text de l'editor: els escrius, els veus a la vista prèvia i els pots canviar més endavant.

Un sol objecte dels anys 90 ben triat fa més feina que quatre icones barrejades a la mateixa portada.

Neó, quadres i píxels sense saturar

Tria dos colors noventers i no en surtis: negre amb rosa neó, o lila amb verd àcid. Reserva la tipografia de píxels per al nom i la data, i posa la resta en una lletra de pal sec que es llegeixi bé al mòbil. Un fons de quadres com els estovalles de paper funciona si el contrast és baix, perquè el text no es perdi.

La playlist i el codi de vestimenta van dins

Una cançó dels 90 sonant quan s'obre la invitació ja diu més que tres adjectius. Escriu el codi de vestimenta amb una referència que es pugui complir: «camisa de franel·la oberta sobre samarreta d'un grup», no «estil noventero». Si munteu una llista de cançons col·laborativa, demana al formulari de confirmació que cada convidat n'hi afegeixi una.

Que la confirmació no es perdi al grup de WhatsApp

Configura les preguntes de confirmació dins de la mateixa invitació: qui ve, quants sou i qui es queda al ball. Les respostes arriben en una llista ordenada, sense comptar missatges al xat. Tria un objecte dels 90, prova un disseny gratis i publica la teva invitació amb un enllaç propi.