Invitació digital: qui convida i qui firma a la boda

Taula parada un diumenge al migdia, el mòbil al costat del plat i la pregunta que atura el cafè: «I a la invitació de boda, qui convida?». La mare de la núvia diu que hi ha de sortir ella, que és qui paga el convit. El nuvi diu que la boda la paguen ells dos i que els noms van a dalt. Tots dos tenen part de raó, i per això el problema no és de protocol sinó d'ordre: decideixes quina frase encapçala la teva invitació digital i la resta s'hi adapta.

La bona notícia és que això no acaba en una discussió amb la impremta. Tries un disseny del catàleg, escrius el ròtol i els noms, i publiques la invitació el mateix dia. L'únic que has de tenir clar abans de publicar és qui encapçala, qui firma i qui revisa les confirmacions.

Qui encapçala la invitació de boda: el primer nom té amo

El primer nom no és una qüestió d'estima, és una qüestió de qui convida. Si els pares assumeixen el cost, encapçalen ells i els nuvis apareixen darrere. Si sou vosaltres dos qui organitzeu i pagueu, aneu a dalt i no cal esmentar les famílies. Sembla un detall petit, però és la primera línia que llegeix tothom.

• Si els pares paguen, l'encapçalament comença per ells i els nuvis van després: «Marta i Joan, amb els seus fills Laia i Pol».
• Si la parella organitza i paga, a dalt van els nuvis i no cal esmentar les famílies.
• Amb dues famílies amfitriones, fixa l'ordre abans de maquetar: primer la família que encapçala, després la «i», i els nuvis al final.
• Si els pares conviden i firmen, posar els nuvis a la primera línia no és un gest bonic: és un error que la família nota de seguida.

Qui paga, qui firma i qui contesta a la invitació digital

La firma de dalt no té per què ser qui rep les respostes. En una invitació digital, les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada, no al mòbil personal de la mare. Pots tancar amb «Amb afecte, la família Ruiz» i configurar les preguntes del formulari perquè demanin el nom de l'acompanyant.

Abans de publicar, agafa una llibreta i escriu tres noms: qui paga, qui firma i qui revisa la llista de confirmats. Si aquests tres noms no lliguen amb l'encapçalament, alguna cosa està mal plantada, i és molt més fàcil arreglar-ho ara que quan ja ha arribat el primer «confirmo».

L'encapçalament no és un detall de protocol: és la frase que diu qui convida.

Els casos que trenquen la fórmula

Els divorcis són el primer cas. Si els pares no formen parella, s'escriuen sense «i», cada un a la seva línia; una coma separa més que un guionet mal posat. En segones núpcies, els fills d'una boda anterior van després dels noms dels nuvis, mai entremig. I quan una família no llegeix el mateix idioma, el contingut es pot configurar per idioma: cada convidat la llegeix en el seu, amb els noms en el mateix ordre per a tothom.

Com crear invitacions digitals de boda amb cada nom al seu lloc

Al Joy Studio, el ròtol i els noms són camps diferents, amb comptador de caràcters i vista prèvia al moment: veus com queda al mòbil abans de publicar. Si a última hora canvia qui encapçala —una separació, un pare que s'afegeix al cost, un cognom que faltava—, edites aquell camp i l'enllaç segueix sent el mateix. Ningú no ha de reenviar res ni tornar a passar per la impremta. Com que és una pàgina web pròpia i no un PDF, es comparteix amb un enllaç, un QR o un missatge, i els convidats confirmen des del mòbil sense instal·lar cap app. Si algú de la família vol paper per guardar, la solució sensata és combinar-ho: enllaç per a tothom i unes poques còpies impreses per a qui les vulgui arxivar. Tria el disseny, escriu l'encapçalament i publica'l avui.