Invitació digital per a una boda sense mòbils ni pantalles

La tieta aixeca el mòbil al passadís per gravar la teva entrada. Al seu vídeo hi surt ella; a la foto que fa el convidat del costat hi surt una pantalla on hauria d'haver-hi la seva cara. No és mala educació: ningú no li ha dit quan toca guardar el telèfon. Una invitació digital de boda sense mòbils arregla això abans que passi, perquè la petició viatja dins la mateixa invitació que l'invitat obre per confirmar. La pots tenir feta i enviada avui mateix des del catàleg.

Les fotos les fa el fotògraf; les cares les poseu vosaltres. Aquesta guia va d'això: de com demanar una boda sense pantalles sense sonar a normativa de col·legi, i de per què el lloc on ho dius importa tant com les paraules que triïs.

El mòbil aixecat al passadís no és cap detall

El que es perd no és una foto, és el moment. Quan algú grava la teva entrada des del passadís, a la imatge queda una pantalla en lloc d'una cara. Passa amb la tieta que fa el directe i amb el cosí que es posa al davant per no perdre's res. No és mala fe: és que ningú no els ha dit què fer amb el telèfon.

• Els vots no tenen segona presa: si sona una notificació a mitja frase, aquella frase ja no es diu igual.
• Al primer ball les cares giren cap a la pantalla del veí en lloc de girar cap a vosaltres.
• Un mòbil a la primera fila surt a totes les fotos de la cerimònia, no només a una.
• Qui enregistra en directe obliga la resta a mirar una pantalla en comptes de la parella.

Com demanar una boda sense mòbils amb la invitació digital

Canvia «prohibit el mòbil» per «volem veure't als ulls quan ens casem». Diu el mateix i no sona a examen de secundària. I posa-ho abans del botó de confirmar, no després: qui ho llegeix mentre confirma decideix si guarda el telèfon a la butxaca o es prepara per gravar.

Delimita el moment. Cerimònia sense pantalles; sopar i ball amb el mòbil on vulguis. Una petició amb final s'accepta molt millor que una sense final. Si tres dies abans vols canviar la frase, l'edites des del navegador i l'enllaç continua sent el mateix: no has de reenviar res a ningú. I l'invitat confirma des del seu propi mòbil, al navegador, sense instal·lar cap app.

«Prohibit el mòbil» sona a càstig. «Volem veure't als ulls» sona a invitació.

Excepcions: tres casos que val la pena nomenar

Ningú no ha de sentir-se malament per mirar el mòbil si té un motiu. Nomena els casos: qui té un fill petit amb la canguro pendent, qui té un familiar a l'hospital esperant notícies, qui espera una trucada que no pot perdre. Aclareix també que el fotògraf i el càmera no entren en la petició, i així ningú no es passa la cerimònia vigilant si ells sí que fan servir el mòbil. A l'àvia que no llegeix bé el correu, digues-ho en persona el dia abans, a la cuina i sense discurs.

Si algú igualment el treu, ja tens un pla

Un cartell petit i ben escrit a l'entrada fa més que un avís per megàfon: quatre paraules a la taula dels anells basten. Demana a dues persones de confiança, el teu germà o el teu testimoni, que s'acostin en veu baixa a qui tregui el mòbil durant els vots, sense assenyalar ningú. I si algú vol paper per guardar, la cosa sensata és enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses, no dues versions de la mateixa boda.

Tot això cap en un sol lloc: la invitació digital. Escriu-hi la frase allà on es llegeix i es confirma, a l'escena que vulguis, canvia-la quan calgui i deixa que les confirmacions arribin a la mateixa pàgina. Després només us queda mirar-vos a la cara.