Invitació digital de boda: què hi ha d'incloure

El dijous a la nit et salta un missatge: «Perdona, el banquet és al mateix lloc que la cerimònia? I a quina hora ens asseiem?». Obres la invitació que vas enviar i ho veus: hi ha la data, hi ha el nom del mas, però la segona hora no hi és enlloc. Si estàs repassant què ha d'incloure una invitació de boda, aquest és exactament el forat que et farà agafar el mòbil tres vegades. Amb una invitació digital ho pots tenir resolt avui mateix: tries un disseny del catàleg, escrius les dades i comparteixes l'enllaç.

La prova és simple. Deixa la invitació oberta i llegeix-la com si no sabessis res de la boda. Si en vuit segons no pots dir qui es casa, quin dia, on i a quina hora es menja, falta informació. No és un problema de disseny: és un problema de dades.

Què ha d'incloure una invitació digital de boda: set dades en vuit segons

L'ordre en què es llegeix una invitació no és el que escriuries tu. Primer busca qui es casa; després, el dia; després, on. Tot seguit, les dues hores. Al final mira com ha d'anar vestit i com ha de confirmar. Amb aquests set blocs ningú no et torna a escriure.

• Els noms complets dels dos contraents. «M & L» obliga a endevinar, i una inicial no substitueix un nom.
• El dia de la setmana amb la data i l'any, comprovat tres vegades.
• Les dues hores per separat i amb el mateix format: 13.00 la cerimònia, 14.30 el banquet, amb el lloc de cadascuna.
• El codi de vestimenta en paraules que es puguin complir i un sol botó de confirmació amb data límit.

L'hora del banquet és la dada que sempre falta

Gairebé totes les invitacions diuen l'hora de la cerimònia. Poques diuen a quina hora et sents a taula. I el convidat que només ve al dinar és justament qui ho necessita: si no ho troba, t'escriu divendres a la nit. Escriu les dues hores separades i amb el mateix format, 13.00 i 14.30, i no «després de la cerimònia». Hi ha gent que ve d'una altra ciutat i organitza el viatge amb aquella xifra.

Si el banquet és en un altre espai, la segona hora ha de portar també el nom del lloc, encara que sigui la mateixa finca amb un altre saló. I posa un enllaç al mapa: un toc i s'obre el navegador, sense trucar a ningú per preguntar si és el mateix lloc que la boda de l'Anna. El codi de vestimenta, en paraules que es puguin complir: «jaqueta i vestit», «sabates còmodes, hi ha jardí». «Elegant» no diu res.

Quan el paper encara hi té sentit

Si algú de la família vol guardar la invitació en un calaix, la solució sensata és combinar-les: enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les conservarà. El paper no s'actualitza: si canvia l'hora del banquet, toca reimprimir i tornar a repartir. Per això l'enllaç és la versió viva i el paper, el record. I cal dir-ho clar: és digital, i per obrir-la i confirmar cal un mòbil, una tauleta o un ordinador amb connexió.

La invitació no ha de ser la més bonica: ha de respondre les set preguntes abans que ningú les faci.

Com crear invitacions digitals de boda que no s'hagin de reenviar

Una invitació digital és una pàgina web pròpia de l'event, no un PDF ni una imatge. Es comparteix amb un enllaç o un QR, s'obre al navegador sense instal·lar res i les confirmacions arriben en una llista dins de la mateixa invitació, sense perseguir ningú pel mòbil. Si després canvies l'hora, el lloc, el mapa o el codi de vestimenta, ho edites i l'enllaç continua sent el mateix: els convidats veuen la versió actualitzada i no has de reenviar res ni reimprimir sobres. Pots provar el disseny gratis, escriure les dues hores i publicar avui. Es paga un cop: 29,99 EUR per invitació.