Invitació digital de boda: el menú es pregunta un cop

Tens el menú tancat amb el restaurant des de fa tres setmanes i encara no l'has enviat. El tens en una nota del mòbil: tres opcions, el nom de cada plat i una línia sobre la cosina que no pot prendre gluten. El problema no és el contingut, és com preguntar-ho sense semblar un formulari de duana. Amb una invitació digital de boda amb menú ho muntes avui mateix: tries un disseny del catàleg, escrius els plats amb el seu nom i configures les preguntes de confirmació dins del mateix editor.

La diferència no és el format, és com està repartida la informació. Hi ha invitacions digitals que semblen el qüestionari d'una asseguradora; no hi arribes si preguntes una cosa per pantalla, deixes clar què passa quan ningú respon i dones un nom al qual escriure quan hi ha un dubte. Els convidats obren l'enllaç al navegador del mòbil, sense instal·lar cap app, i responen des d'allà.

Invitació digital de boda amb menú: tres plats i una sola pregunta

El menú s'explica malament per una raó molt simple: es pregunta tot alhora. Escriu les opcions amb el nom real del plat i deixa la resta per a un segon moment. «Opció A» i «Opció B» obliguen l'invitat a trucar per saber què es menjarà, i aquesta trucada sol arribar quan tu ja ets a la perruqueria.

• Les tres opcions amb el seu nom —«lluç al forn», «solomillo al punt», «albergínia rostida»— i una línia amb què porta cadascuna.
• Una pregunta per pantalla: primer el plat, després qualsevol dubte. Un bloc de dotze camps seguits s'abandona a la tercera línia.
• La data límit i què passa si ningú contesta: «si no ens dius res abans del 20 de maig, comptem amb tu i amb el menú de la taula llarga».
• L'hora de l'aperitiu i la de la cena, a la mateixa escena: qui ho llegeix un cop no ho pregunta després.

Les al·lèrgies s'han d'avisar abans de seure a taula

Les preguntes de la confirmació les escrius tu, i això vol dir que també decideixes què no preguntes. Per a les al·lèrgies, el camí més fiable no és un desplegable de vint al·lèrgens que ningú sap interpretar: és un nom i una data. «Si tens alguna al·lèrgia o intolerància, escriu a la Marta abans del 15 de juny.» Ella ho parla amb el restaurant i tu no et trobes un parte mèdic dins la invitació.

Separa el que és seriós del que és mania. Una al·lèrgia es gestiona amb el restaurant; una preferència es comenta amb el maître el mateix dia. Si ho barreges, la invitació sembla un full clínic i la gent deixa de respondre. Un contacte clar, amb nom i data, també estalvia el missatge de WhatsApp a les onze de la nit.

Un menú ben preguntat és el que dona gana: tres plats amb nom, una data límit i una persona a qui escriure.

Com crear l'escena del menú: hora, vestimenta i cena llarga

L'etiqueta es llegeix junt amb el menú: «còctel al jardí a les 19:00, cena asseguts a les 21:00» estalvia el «vaig de llarg?» de l'última hora, i el codi de vestimenta té sentit si també dius on es cena: no és el mateix una terrassa que un jardí amb terra de grava. Tot això s'escriu al Joy Studio, amb fins a sis fotos pròpies si vols ensenyar la taula o el plat de la prova. Prova el disseny gratis, publica'l quan tinguis el menú tancat i desbloqueja la invitació per 29,99 EUR, pagament únic: els canvis posteriors no obliguen a reenviar l'enllaç.