Invitació digital de boda per a convidats grans

La teva tieta treu el mòbil a taula, obre el WhatsApp i es queda mirant una captura de pantalla amb un quadrat negre i blanc. És el codi QR de la teva invitació digital de boda. No sap que s'ha d'escanejar, i tu tampoc no li has dit. Passa cada vegada que una invitació adreçada a convidats grans arriba només amb el QR. Pots triar un disseny del catàleg, editar-lo al navegador i enviar-la avui mateix amb un enllaç que tothom sàpiga obrir.

El problema no és el disseny. És que la invitació ha de funcionar amb el que aquesta gent ja sap fer: tocar un enllaç, llegir un nom i una data, i dir que sí. És una pàgina web pròpia, no un PDF ni una imatge: s'obre a qualsevol navegador, sense instal·lar cap aplicació.

El codi QR solt deixa fora els convidats grans

Si només envies el codi, demanes a l'altra persona que obri la càmera, encuadri un quadrat i esperi. Si el QR arriba com a captura dins d'un grup de WhatsApp, encara és pitjor: molta gent es queda mirant la foto sense saber que allà hi ha alguna cosa per escanejar. Un enllaç escrit fa la mateixa feina i no obliga a aprendre res nou: qui sap reenviar un missatge, sap tocar un enllaç.

• Envia sempre un enllaç de text a més del QR, dins del mateix missatge i el mateix dia.
• Posa els noms, la data, l'hora i el lloc a la primera pantalla, amb l'hora escrita dues vegades: arribada i sopar.
• Comprova que el mapa s'obre a l'aplicació de mapes que aquella persona ja fa servir.
• Fes la prova real amb la persona gran de la família abans d'enviar-la a tothom.

Una invitació digital de boda es llegeix o no es llegeix

El daurat fi sobre una foto fosca de flors queda perfecte a la vista prèvia i desapareix a ple sol, a la terrassa de la cerimònia. Les cursives llargues i els ornaments tipogràfics fan que qui llegeix sense ulleres abandoni a la segona línia. Un nom i una data en text clar s'entenen sempre.

Un sol bloc amb els noms, la data, l'hora i el lloc és més útil que tres pantalles de poesia abans d'arribar a l'adreça. Posa-ho junt i al principi: «dissabte 14, 20:00, Mas La Figuera», amb l'enllaç al mapa just a sota. I el codi de vestimenta, en text pla i amb un exemple real —«jaqueta fosca, sense corbata»—, no amagat dins d'una frase decorativa. Escriure el dia sencer i dues referències d'hora —«20:00, el sopar es serveix a les 20:30»— estalvia el missatge de dimecres preguntant si era a les set.

Una invitació que l'àvia pot obrir, llegir i confirmar sola està ben feta; la resta és decoració.

Corregir el mateix enllaç surt més barat que reimprimir

Si canvia l'hora del sopar, edites la invitació i l'enllaç continua sent el mateix: ningú no rep un missatge nou ni ha de buscar el vell dins del xat. Amb paper imprès, cada canvi és una ronda de trucades i una reimpressió. Aquí ho arregles des del navegador, i les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada, sense perseguir ningú. Que una sola persona de la família tingui l'enllaç fixat al damunt del xat: els grans sabran on mirar quan hi hagi un canvi. I abans de disparar a tota la llista, envia-la en un missatge individual o al xat familiar correcte, mai dins d'un grup de vint persones on es perd entre acudits. Fes la prova amb la persona gran de la casa: si arriba sola a confirmar, l'entén tothom. Pots provar el disseny gratis al navegador i publicar-lo per 29,99 EUR, amb un pagament únic.