Invitació digital de boda amb audiodescripció: guia útil

Tens un convidat cec a la llista. Li envies l'enllaç i, en obrir-lo, el lector de pantalla del mòbil li llegeix què hi ha. Si la invitació és una foto amb el text a sobre, només sent «imatge»: es queda sense hora, sense adreça i sense saber si ha de portar talons. Amb una invitació digital de boda ben escrita i amb audiodescripció, això no passa. I la pots crear i enviar avui mateix des del catàleg, sense esperar ningú.

L'audiodescripció no és una versió pobra de la invitació: és el mateix text, escrit per a algú que no mira la pantalla. Hora, lloc i vestimenta clars. Si encara hi ha lloc per a la decoració, ja hi anirà després.

L'audiodescripció comença per l'hora, no per la poesia

Abans de descriure l'arc de flors, resol el que és urgent. «Cerimònia a les 18:00 a la capella del poble, a deu minuts a peu de l'aparcament.» Això ja és audiodescripció útil. Amb tres dades ben posades, el convidat decideix si agafa el cotxe, el tren o un taxi compartit.

• L'hora exacta escrita en text: «18:00», mai només dins d'una imatge.
• L'adreça completa amb paraules: carrer, número i poble. Un punt al mapa, tot sol, no diu res a qui no el veu.
• Una referència que es pugui preguntar: «davant de l'església de pedra», «el portal verd de la plaça».
• El codi de vestimenta traduït: «grava al camí, millor sabata plana» o «barret benvingut» diu molt més que «elegant».

Com crear una invitació digital de boda amb audiodescripció

Cada escena de la invitació (Umbral de calç, Memòria del pati, Arc de promeses, Cena llarga) té el seu camp de text i les seves fotos. Allà és on escrius la descripció. A la foto de portada, per exemple: «nosaltres dos d'esquena, mirant al mar, ella amb el ram a la mà dreta».

Com que és una pàgina web i no un PDF, el text es llegeix amb el lector de pantalla del mòbil. Una imatge amb el text incrustat, no. Aquest és el primer esglaó, i és el que fa que les invitacions digitals de boda serveixin per a tothom, no només per a qui hi veu bé.

Una invitació que s'escolta i s'entén sense veure-la està millor escrita que la majoria.

El text que es llegeix en veu alta no és el que es veu

Canvia «aquí» per «a la finca, entrada per la porta sud»: el lector de pantalla llegeix la paraula, no entén el gest de senyalar. Si demanes una vestimenta concreta, tradueix el codi. I fora les fórmules que depenen de mirar: «com pots veure a la foto» o «el color de dalt» deixen fora qui no veu la pantalla.

Fotos, mapa i codi de vestimenta: on es trenca l'accessibilitat

Una foto sense descripció és un adorn invisible. Escriu què hi ha: «taula llarga sota els olivers, espelmes altes i estovalles de lli cru». El mapa necessita text de suport: adreça completa i un punt de referència, com ara «tocant a la plaça de l'ajuntament, portal verd». I si canvies l'hora o el lloc després d'enviar-la, no has de fer res: el mateix enllaç mostra la versió actualitzada a tothom.

Si la teva invitació es pot llegir en veu alta i s'entén sense veure-la, has guanyat un convidat que arribava tard o que no arribava. Munta aquesta versió en una invitació digital i el mateix enllaç servirà per a tots, amb els canvis sempre al dia. Pagament únic de 29,99 EUR, sense subscripció, i el contingut configurable en set idiomes si tens convidats que llegeixen en una altra llengua.