Invitació digital bilingüe per a una boda a França

La Marta i en Théo es casen a Cotlliure, en una boda a França, el 12 de setembre. Ella viu a Perpinyà i la meitat de la seva família ve de Sevilla. Van enviar una invitació digital en dos enllaços, un en francès i un altre en castellà, perquè ningú no s'hi perdés. Tres setmanes després tenien dos documents diferents, una hora canviada en un i no en l'altre, i quaranta missatges preguntant quina era la bona. No cal passar per aquí: al catàleg tries un disseny, el proves gratis i el publiques avui mateix amb un enllaç únic, amb el contingut configurable per idioma.

El problema no és traduir. El problema és mantenir dues coses vives alhora mentre la data encara es mou. Aquests són els quatre errors que es repeteixen en una invitació bilingüe de boda a França, i com una sola invitació digital els resol.

Dos idiomes, una invitació digital, no dues invitacions

Un sol enllaç amb el contingut configurable per idioma: l'invitat de Lió llegeix «Mariage» i el de Sevilla llegeix «Boda», sense que tu hagis de mantenir dues versions en paral·lel. L'error clàssic és crear dues invitacions, una en francès i una altra en castellà. Al cap d'una setmana una té l'hora nova i l'altra la vella, i ningú no sap quina val.

• Dues invitacions separades que es desincronitzen a la primera correcció: una sempre queda endarrerida.
• Decidir què va en cada idioma. Els noms, la data, la frase i el lloc són quatre camps; el segon idioma és per als textos de suport que l'invitat llegeix de debò.
• Posar «12/05» sense el mes en lletra: a França es llegeix 12 de maig i a Espanya, 5 de desembre.
• Traduir el botó de confirmació i deixar la resta del formulari en un sol idioma.

La data en lletra, l'error clàssic d'una boda a França

«12/05» sense el mes en lletra és l'error que més respostes creua. Amb dues famílies repartides entre dos països, la meitat dels convidats apuntarà el dia equivocat a l'agenda i no ho sabràs fins a l'última setmana.

Passa el mateix amb l'hora i amb el codi de vestimenta. «17h30» obliga l'invitat de Sevilla a traduir l'hora mentalment, i «tenue de cérémonie» no vol dir el mateix que «formal». El lloc, si té dos noms —la masia i la seva versió francesa—, s'escriu una vegada, amb l'adreça exacta, en comptes de deixar que cada convidat busqui la seva.

El RSVP bilingüe no és traduir el botó

Un botó «Confirmer» que obre un formulari en castellà desconcerta. Les preguntes de confirmació es configuren, i les respostes arriben en una llista ordenada dins de la mateixa invitació. Perseguir confirmacions per WhatsApp en dos grups —família francesa i família espanyola— és el camí directe a creuar llistes a mà la setmana abans. Demana el just: nom, nombre d'assistents i poca cosa més.

Dos idiomes en un sol enllaç: cada convidat llegeix la versió que li toca i tu no mantens res duplicat.

Per què la invitació digital bilingüe no t'obliga a reenviar res

Es pot editar després d'enviar i l'enllaç continua sent el mateix. Canviar l'hora, el lloc, el mapa o el codi de vestimenta no t'obliga a reenviar res: el convidat veu la versió actualitzada. És una pàgina web pròpia de l'esdeveniment, no un PDF: es comparteix amb un enllaç, un QR o un missatge, admet fins a 6 fotos, música i escenes encadenades, i costa 29,99 € en un sol pagament, sense subscripció. I ningú no instal·la cap app: l'oncle de Bordeus i la cosina de València obren el mateix enllaç i confirmen des del mòbil. Abans de reenviar res, revisa aquests punts i deixa l'idioma, la data i el RSVP lligats en una sola invitació. En mode prova edites la portada sense pagar; en comprar es desbloquegen totes les escenes. Publicar és prémer un botó.