Invitació digital per a l'aniversari de bodes de 20 anys

Tens la foto del brindis en una capsa de sabates i una llista de difusió plena de telèfons. Si ho muntes amb missatges solts, acabaràs repetint el mateix vint vegades: on és, a quina hora i si es pot aparcar a prop. Amb una invitació digital tens una pàgina amb la data, el lloc, el mapa i les fotos, i ho envies amb un enllaç. I es pot fer avui mateix: tries un disseny del catàleg, escrius els textos i el publiques.

Vint anys donen per a molt, però una invitació no és un àlbum de fotos. És el lloc on algú troba l'hora, l'adreça i el botó per dir que vindrà. Primer decidim què veu qui obre l'enllaç al mòbil; després, els estils.

Vint anys no caben en un collage

El primer impuls és buidar el mòbil de fotos. Fes-ho amb límit: la invitació admet fins a sis fotos pròpies i les encaixa sola dins el marc. Amb tres de ben triades —la del dia de la boda, la del primer pis, la del viatge que ho va canviar tot— qui obre l'enllaç ja entén de què va la celebració.

• Tria una portada i només una: és la foto que obre la invitació i la que decideix si algú continua mirant.
• Les altres cinc fotos van com a decoració dins les escenes: el sopar llarg, l'últim ball, l'arc de promeses.
• Si la foto del brindis surt moguda, la canvies quan vulguis: els convidats veuen la versió nova sense rebre cap segon missatge.
• Compta les fotos abans d'obrir l'editor. Sis és el sostre; amb tres ben escollides ja n'hi ha prou.

Les millors invitacions digitals per a un aniversari de bodes de 20 anys: cinc estils

Vint anys de casats és el torn de la porcellana, i això ja et dona un color sense rumiar gaire. Però el que mana és el format: un dinar de migdia no demana el mateix que un sopar amb llum baixa i copes a taula. A la col·lecció pots filtrar per estil abans d'obrir l'editor, així que tria l'ambient i deixa els textos per al final.

Porcellana i blau, si el dinar és de dia i amb estovalles blanques. Neutres càlids —os, arena, sàlvia— si menges al jardí i vols que la invitació lligui amb els tovallons. Negre i or vell, si el sopar és a les 20:30 i el codi de vestimenta cap en una línia. I, sigui quin sigui l'estil, un únic accent de color repetit tres vegades: portada, frase i botó de confirmar. Si n'apareix un quart, sobra.

Una invitació no és un record: és l'última cosa que algú llegeix abans de decidir si ve.

La invitació digital que es corregeix sense reimprimir sobres

Passar el sopar de les 19:30 a les 20:00, canviar de restaurant o afegir-hi el mapa es fa a l'editor i l'enllaç continua sent el mateix. Ningú no ha de reenviar res ni tornar a imprimir sobres. Tampoc no cal instal·lar cap aplicació: s'obre al navegador del mòbil, de la tauleta o de l'ordinador i es confirma des d'allà. I qui viu fora la llegeix en el seu idioma, perquè la web és en set idiomes i el contingut de la invitació també es pot configurar per idioma.

Les confirmacions arriben en una llista, no en cinquanta missatges

Cada resposta entra en una llista ordenada dins la mateixa invitació. Les preguntes del formulari les decideixes tu: si vols saber si algú ve amb acompanyant o si es queda a sopar, ho preguntes i punt. Si un cosí t'escriu per WhatsApp que sí, ja ho tens clar, però la llista de la invitació és la que consultes quan truques al restaurant per reservar taula.

Tria l'estil, puja les tres fotos que conten els vint anys i publica l'enllaç aquesta tarda. Si algú ha de guardar el record en paper, imprimeix tres o quatre còpies per als avis i els testimonis i envia l'enllaç a tota la resta. Amb una invitació digital de Send The Joy, els convidats veuen sempre la versió actualitzada i les confirmacions arriben ordenades dins la mateixa invitació.