Etiqueta a la segona boda: ni repetició ni disculpa

Tens la invitació de la primera boda oberta en una pestanya del navegador. L'has oberta per copiar la llista de convidats i t'has quedat mirant el text: «Ens casem», amb la data d'aquell estiu. La idea és clara: canvies la data, retoques l'adreça i l'envies. L'etiqueta a la segona boda comença aquí, i és on gairebé tothom ensopega: no es nota pel que diu la invitació, sinó pel que repeteix.

La segona boda no és la segona part de res. És una decisió nova, amb gent nova a taula i, sovint, amb moltes menys coses per demostrar. No va de disculpar-se ni de demanar permís: va de dir les coses en ordre. Aquestes són les decisions que has de prendre abans d'escriure res.

Etiqueta a la segona boda: no es disculpa, s'anuncia

Si la primera va ser un banquet de cent cinquanta persones, aquesta pot ser un sopar de quaranta. El problema no és la mida: és agafar el text d'aleshores i canviar-hi només l'any. Escriu «ens tornem a casar» abans que «ens casem una altra vegada»: la primera fórmula ho explica com una decisió, la segona sona a continuació d'una sèrie. I si hi ha un divorci pel mig, no cal explicar-lo a la invitació. Una frase serena —«ens tornem a casar i ens encantaria que hi fossis»— arregla més coses que tres paràgrafs de context.

• Un rètol que no digui «una altra vegada»: millor «Ens tornem a casar» o un «Sí, una altra vegada» amb humor.
• Els noms dels fills si seuen al sopar, amb el seu lloc a l'escena de la taula.
• L'hora real del sopar, no la de la cerimònia, quan van separades.
• El codi de vestimenta en paraules clares: formal, còctel o vestit fosc.

Els noms es decideixen abans que el disseny

La pregunta que més es repeteix és si convidar els exsogres. Si encara hi tens tracte, una taula i un nom a la llista. Si no hi tens tracte, la resposta és no, i no s'explica enlloc. Si la primera boda va ser fa menys de dos anys, avisa de paraula qui hi va ser abans que surti l'enllaç: ningú no vol assabentar-se'n per un grup de WhatsApp.

Els fills de qualsevol de vosaltres no són «convidats extra». Si vénen al sopar, surten pel seu nom a l'escena de la taula, no en una nota al final. I si algú que hi era a la primera boda ja no hi és, tampoc no surt al text: això es diu en persona, asseguts, no a la portada.

No estàs repetint una boda: l'estàs triant una altra vegada.

El codi de vestimenta s'escriu, no se sobrentén

Fes servir paraules que tothom entengui: «formal», «còctel» o «vestit fosc sense corbata». «Elegant esportiu» només genera dubtes i missatges a la núvia la setmana abans. El blanc sencer continua sent de la núvia: si repeteix vestit, els convidats van millor en cru, arena o ivori que en blanc òptic. I si la cerimònia és al matí i el sopar de nit, separa'ls en dues línies amb l'hora de cadascun: la gent es vesteix per l'hora, no pel record de la primera boda.

Un enllaç fa el que un sobre no pot

Amb un enllaç, canviar el sopar de les 21:00 a les 20:30 no obliga a reimprimir ni a reenviar res: els convidats obren el mateix enllaç i veuen l'hora nova. Les confirmacions arriben dins la mateixa invitació, en una llista ordenada, i no has de perseguir ningú. Si tens família fora, el contingut es pot configurar en català, castellà o anglès, amb les mateixes fotos i la mateixa data. Escriu-ho com el que és: una decisió nova, no una còpia corregida de la primera. Pots provar-la gratis amb els vostres noms, la vostra data i les vostres fotos abans d'enviar res.