Etiqueta de les invitacions de boda: tu o vós el 2026

Tens la llista de convidats en una pestanya i el text de la invitació en una altra. A la portada hi has escrit «Ens casem», perquè és el que et sortia. I al final has enganxat allò de «tenim el plaer de convidar-vos». Les dues frases xoquen, i és el primer que nota qui rep l'enllaç i el llegeix de dalt a baix.

L'etiqueta de les invitacions de boda que importa el 2026 no va de floritures ni de paraules fines. Va de coherència: decidir una vegada com hi parles i mantenir-ho. Amb això resolt, la resta —noms, hora, vestimenta— gairebé s'escriu sola.

Etiqueta de les invitacions de boda: un sol registre

Abans d'escriure res, decideix si la invitació parla de tu o de vós. En català, el tractament formal és «vós» —«us esperem», «us convidem»—; «vostè» sona a carta administrativa i no encaixa en una invitació de boda. Si la llista són amics, cosins i companys de feina, tu. Si pesen la família política, els caps o els convidats dels teus pares, vós. I si hi ha els dos mons, no els barregis dins la mateixa frase.

• Un sol tractament a tota la invitació: o tu, o vós.
• Si conviuen els dos mons, reserva el vós per al bloc formal —data, lloc, protocol— i fes servir el tu a les escenes que expliquen coses.
• El ròtul de la portada marca el to: «La nostra boda» és neutre i serveix per a tothom; «Ens casem» ja tuteja.
• Si dubtes, mira com et van escriure a l'última boda on vas anar: aquell és el registre que s'espera.

El tractament es decideix al ròtul

Tots els convidats obren el mateix enllaç, així que no hi ha salutació personalitzada. No pots posar «Hola, Marc» a dalt i «Benvolguts senyors» a sota. El ròtul és el que marca el to: si tria tu, les frases segueixen en tu; si tria vós, tot el text l'acompanya.

Pensa-ho com el sobre de tota la vida. Quan escrivies una adreça, triaves una manera i no la canviaves a mitges. Aquí igual: «Us esperem» va amb vós, «T'esperem» va amb tu. Canviar-ne un sense els altres es nota de seguida.

L'etiqueta no és triar la paraula més fina, sinó decidir una vegada com hi parles i no moure't.

Noms i cognoms: què s'hi posa i què se'n treu

El més habitual és el nom i el primer cognom de cada contraent. Els dos cognoms complets, només si hi ha homònims o si la família ho demana. Fora títols de la portada: ni «Sr.», ni «Il·lm.», ni abreviatures. Si vols formalitat, posa-la a la frase, no al nom. I si conviden els pares, no els converteixes en amfitrions a la portada: van en una línia d'agraïment al final, amb el nom complet.

Hora, lloc i vestimenta: l'etiqueta que estalvia preguntes

Escriu l'hora sencera, sense abreviar —«20.30 h»—, al costat de l'adreça exacta. Mitja hora de dubtes es resol amb un mapa a la mateixa escena. El codi de vestimenta es concreta amb una referència real: «trajo fosc», «còctel» o «arreglat però còmode» funcionen; «elegant» no diu res. I explica què passa després: si hi ha sopar asseguts o barra lliure, el convidat ja sap si aquelles sabates aguantaran fins a l'últim ball.

L'etiqueta no depèn del paper, sinó de no deixar ningú amb un dubte que ja podries haver resolt. Comença pel to —tu o vós—, continua pels noms sense títols i per una hora i un lloc sense abreviatures, i tanca amb una frase de comiat que lligui amb el que has triat. A partir d'aquí, la invitació fa la seva feina.