Els 7 errors que espatllen la invitació de boda digital

Dimecres a la nit, envies l'enllaç de la invitació al grup de la família. Vint minuts després, algú pregunta: «I això què és?». Un altre diu que no li obre. La teva tia truca per preguntar l'hora. Els errors en invitacions de boda digitals gairebé mai no són de disseny: passen aquí, en com s'envia i en què ha de fer el convidat.

La resta són de logística. Com arriba l'enllaç, què es llegeix a la primera pantalla, com es confirma. Aquí tens els set errors més comuns i com detectar-los en cinc minuts, abans d'enviar res.

Un PDF no és una invitació, és un arxiu que algú ha de rescatar

Si envies un PDF o una foto, el convidat l'ha de buscar a la galeria, fer zoom per llegir la data i no pot confirmar res des d'allà. Una invitació digital és una pàgina pròpia: s'obre amb un enllaç o un QR al navegador del mòbil, sense instal·lar cap aplicació, i la confirmació es fa des de la mateixa pàgina.

• Prova l'enllaç des del mòbil d'una altra persona. No el teu: el de la teva mare, el d'un cosí i el d'algun Android de fa cinc anys.
• Mira si a la primera pantalla es llegeixen els dos noms, la data i la ciutat. Si has de baixar per saber de quina celebració es tracta, ja has perdut algú.
• No adjuntis el fitxer «per si de cas». Si el convidat rep dos formats, la meitat confirmarà on no toca.
• Un arxiu pesat es queda sense obrir a mig grup. Un enllaç no ocupa espai a la galeria de ningú i segueix funcionant encara que després canviïs un text.

L'enllaç solt: l'error més habitual en invitacions de boda digitals

Enviar l'enllaç sense dir què és no és convidar. «Aquí va» en un grup de trenta persones és un missatge que la meitat ignora fins que algú pregunta on és el casament.

Escriu els noms davant de l'enllaç: «L'Anna i en Lluís es casen el 12 de juny». I si encara no tens l'hora o el lloc tancats, espera un dia. Val més tardar una jornada que enviar un enllaç que canviarà tres vegades aquesta setmana.

Cap d'aquests errors no es tanca amb més missatges: es tanquen abans d'enviar la invitació.

Un RSVP de dotze preguntes és un RSVP sense respostes

Un formulari llarg es deixa per a després, i «després» és mai. Deixa la confirmació en dos o tres camps: nom, si ve i amb qui. Les preguntes del formulari es poden configurar, però no cal omplir-lo amb coses que no gestionaràs des d'allà.

I escriu una data límit. «Confirma quan puguis» és el mateix que no demanar res: acabaràs perseguint trenta persones l'últim cap de setmana. Amb la data escrita, les respostes arriben en una llista ordenada dins de la mateixa invitació.

El dia abans ningú no recorda l'hora

No ho fiïs tot a un sol missatge. Al cap de tres dies, aquell missatge és sota dues-centes converses i tres vídeos. Si canvies l'hora, el lloc o el codi de vestimenta, edita la invitació: l'enllaç continua sent el mateix i els convidats veuen la versió actualitzada, sense reenviar res.

I escriu el codi de vestimenta amb paraules exactes. Si és «formal de jardí», posa-ho així; «elegant» vol dir una cosa diferent per a cada convidat. Si algú de la família no farà servir el mòbil per a això, combina: enllaç per a tothom i unes quantes còpies impreses per a qui les vulgui guardar de record.

Revisa aquests set punts abans d'enviar la invitació. Amb una invitació digital de Send The Joy (29,99 EUR, pagament únic) tens una pàgina pròpia que pots canviar quan canviï l'hora o el lloc, i les confirmacions arriben ordenades.