Errors en invitacions de bateig al far que ningú t'avisa

La cerimònia s'acaba a les 13.30. Mitja hora després, mig grup ja és a dalt de la terrassa del far amb la copa a la mà, i l'altra meitat encara és al revolt de la carretera, preguntant-se si s'ha perdut alguna cosa. A la invitació hi deia 'aperitiu tot seguit'. En unes invitacions de bateig al far, aquestes tres paraules són el problema.

Un far és un lloc petit, amb pedra, escalons i vent. Aquí les invitacions no fallen pel disseny: fallen per tres dades que gairebé ningú no escriu. L'hora del brindis, com s'hi arriba i què passa si bufa.

L'hora del brindis a les invitacions de bateig al far

Si escrius 'aperitiu tot seguit de la cerimònia' i la missa és a les dotze, a les 13.30 tindràs gent dreta al sol sense saber si ja ha començat alguna cosa. L'hora del còctel no s'anuncia a la porta del far: va impresa o enllaçada, amb una franja clara. I si la canvia el fotògraf per la llum, l'avís ha d'arribar el mateix dia a tothom, no de boca en boca pel grup de la família.

• L'hora exacta de l'aperitiu, mai 'tot seguit de la cerimònia'.
• El punt de trobada al peu del far, amb la seva hora, per a qui no puja.
• Si el còctel és a l'aire lliure i quin pla B hi ha si bufa el vent.
• On s'aparca de veritat i quants minuts es camina fins a l'entrada.

El vent s'endú les targetes abans que els canapès

Una targeta de paper sense pes sobre una taula de còctel acaba a terra o al mar abans del primer canapè. I amb ella, el nom del nen. Si el punt de trobada és la base del far i no hi ha on recolzar un faristol, la invitació ha de poder-se llegir al mòbil a ple sol, sense zoom i sense lletra minúscula.

Això no vol dir que el paper no serveixi. Vol dir que el paper fa una feina i l'enllaç en fa una altra: l'enllaç porta l'hora, el mapa i les confirmacions; unes quantes còpies impreses les guarda qui les voldrà guardar.

Un far no és un decorat: és pedra, escales i vent. Si aquests tres detalls no són a la invitació, els hauràs d'explicar un per un.

Les escales del far són una dada, no un detall

Digues si cal pujar escales de caragol fins a la terrassa. Qui va amb cotxet, amb l'àvia o amb taló fi tria el calçat i l'hora de sortir de casa amb aquesta frase. Marca també un punt alternatiu al peu del far, amb la seva hora, per a qui no puja: així ningú no espera a la porta equivocada.

Sòl, aparcament i calçat: el que la invitació calla

Una dada real d'aparcament ('al far no hi ha pàrquing: es deixa el cotxe a l'esplanada i es camina deu minuts') estalvia trucades just abans de sortir de casa. El terra mana en el codi de vestimenta: grava, sorra i empedrat demanen sabata baixa. I si l'accés és de terra, posa-ho a la mateixa línia que l'adreça, que és el primer que es pregunta el dia abans. Mira també si hi ha lavabos accessibles i on són: en un far la resposta no és evident. Revisa hora, escales i vent abans de passar l'enllaç al grup, perquè són les tres coses que generen més missatges. Amb una invitació digital pots corregir-les quan vulguis, sense reimprimir res, i les confirmacions arriben dins del mateix enllaç.