Errors en invitacions d'aniversari al rocòdrom

Envies l'enllaç un dimecres. Dijous al vespre ja tens tres missatges: si cal portar alguna cosa especial, si els pares es queden, si el nen pot anar-hi amb sabatilles. Divendres, la mare d'en Biel et diu que no sabia que era un rocòdrom i que el seu fill no hi pujarà. Dissabte, dos nens arriben amb sabatilles de sola tova i passen la tarda en un banc mirant la paret. Són els errors en invitacions d'aniversari al rocòdrom que es repeteixen cada cap de setmana.

Cap d'aquests problemes surt de la festa. Surten de l'enllaç. Un aniversari al rocòdrom no és el mateix que un a casa: aquí hi ha una paret, un material, una edat mínima i unes normes de seguretat que algú ha de llegir abans de sortir de casa. Escriure-ho bé són quatre línies.

Errors en invitacions d'aniversari al rocòdrom: l'alçada i el calçat

El primer malentès és l'alçada. Un pare llegeix 'rocòdrom' i imagina quinze metres de vertigen. Si la paret més alta del centre en fa vuit i els principiants comencen per vies baixes, digues-ho. Amb aquesta frase sola, aquell pare decideix portar el seu fill.

• Alçada de la paret més alta i si hi ha vies per a qui no ha escalat mai.
• Si el centre lloga peus de gat o si cada nen ha de portar els seus. Sense aquesta dada, mig grup arriba amb sabatilles de sola tova i no pot pujar.
• Si els peus de gat de lloguer es fan servir amb calcetí. Molts centres ho demanen i ningú no porta un calcetí de recanvi a la butxaca de l'abric.
• Si hi ha talles infantils o si un nen petit es quedarà esperant a baix.

Edat mínima, adults i autorització

Molts rocòdroms posen una edat mínima i un adult responsable per cada tres nens. Sense aquell adult, el grup no puja. Escriu l'edat i quants acompanyants calen, i digues si els pares es queden a la sala o tornen a l'hora del pastís. Si no ho dius, algú es passa dues hores dret a la porta de la nau.

Inclou una línia d'autorització amb el nom del pare, la mare o el tutor i un telèfon de contacte. Es firma a l'entrada i us estalvia la cua de la recepció amb vuit criatures esperant.

Una invitació de rocòdrom no ha de convèncer ningú: ha de dir l'alçada, el calçat i a quina hora s'obre la porta.

L'hora d'arribada no és l'hora de la festa

Marca una hora d'arribada quinze minuts abans de començar. El calçat, l'arnès i la xerrada de seguretat es mengen aquest temps, i qui arriba a l'hora oficial perd la primera pujada. Separa també els trams: 'escalada de 17:00 a 18:30 i berenar fins a les 19:30'. Així ningú no ve a recollir el seu fill just quan es talla el pastís. I si la sala tanca la zona de paret a una hora concreta, escriu-la.

On es troba la gent i com es confirma

Molts rocòdroms són en naus de polígon. Una frase com 'entrada per la porta lateral, al costat de l'aparcament de terra' estalvia deu trucades perdudes. Si s'entra per una porta diferent de la principal, digues-ho: un grup de pares donant voltes a una nau és el primer retard de la tarda. I a la confirmació, pregunta quants germans vénen i si algú necessita una altra talla d'arnès; el centre reserva material per número. Posa una data límit, per exemple el dimarts abans.

Abans d'enviar l'enllaç, repassa que l'alçada, el calçat i l'hora d'arribada hi són. Són tres línies i decideixen si un convidat puja a la paret o es queda assegut en un banc. Amb una invitació digital pots corregir qualsevol dada després d'enviar-la: el mateix enllaç mostra sempre la versió bona, sense tornar a enviar res.