5 errors a les invitacions d'aniversari per a gent gran

La teva mare fa 80 anys dissabte i has enviat la invitació al grup de la família. Quan prepares invitacions d'aniversari per a gent gran, el problema gairebé mai no és el disseny: és que ningú no troba l'hora, ni l'adreça, ni el botó per confirmar.

Dimecres al vespre truca la teva tia. Dijous el teu cosí pregunta si el dinar és a casa la Marisol o al restaurant. Divendres ja has contestat el mateix tres vegades, en tres converses diferents. Si et preguntes com fer la invitació de l'aniversari de la teva mare sense acabar fent quaranta trucades, la resposta és més curta del que sembla.

Per què les invitacions d'aniversari per a gent gran fallen a la pantalla

El primer que fa algú de vuitanta anys quan obre l'enllaç no és llegir: és decidir si val la pena fer zoom. Si el text és petit i el contrast és fluix, la resposta és no. I això no es nota mai des del portàtil on edites, perquè el tens a mig metre dels ulls i amb bona llum.

• Text per sota de 18 píxels, en gris clar sobre fons crema: la teva tia obre l'enllaç, fa zoom amb dos dits i el tanca abans d'arribar a l'hora del dinar.
• Els noms en tipografia manuscrita fina amb deu néts apretats en una línia es llegeixen com gargots. Una sans-serif gran i un nom per línia funciona molt millor que un rètol decoratiu.
• Prova l'enllaç al teu mòbil a ple sol, dret al balcó, abans d'enviar-lo. Si has d'entreobrir els ulls, el teu convidat de 80 anys també.
• Els camps de text porten comptador de caràcters: si el nom de l'homenatjada no hi cap sencer, canvia la frase, no el nom.

«Dissabte a casa la Marisol» no és una adreça

Sense carrer, número i un enllaç al mapa, algú acabarà trucant des del cotxe el mateix dia per preguntar quina és l'entrada de l'edifici. I escriu l'hora enganxada al menjar: un dinar a la 1:30 i un sopar a les 8:00 es confonen quan només dius «ens veiem dissabte» i el convidat viu en una altra ciutat. Una línia concreta de vestimenta també ajuda, perquè «elegant informal» no vol dir el mateix a cada casa.

Si després canvies l'hora, el lloc, l'enllaç del mapa o la frase, no cal reenviar res: el mateix enllaç mostra la versió actualitzada als convidats. Amb les fotos passa igual.

La foto de 1994 com a única imatge

Una portada borrosa de fa trenta anys i cap foto actual fan que l'homenatjada no es reconegui a la seva pròpia festa. Posa una foto recent a la portada, somrient, i dues o tres de decoratives amb context real: la taula del dinar de l'any passat, el pastís, la família sencera. Si sempre surt el mateix nét i en falta la resta, es nota. A l'editor pots triar quina és la portada i substituir qualsevol foto més endavant.

Si algú ha de preguntar l'hora per WhatsApp, la invitació encara no ha fet la seva feina.

Confirmar sense perseguir ningú a les onze de la nit

Un formulari de deu camps obligatoris desanima, i un adjunt s'enfonsa entre quaranta missatges: quan la neboda el reenvia ja es diu «invitacio final FINAL versio2» i ningú no sap quin obrir. Amb un sol enllaç, tothom obre sempre la versió bona, i les confirmacions arriben dins la mateixa invitació, en una llista ordenada, amb les preguntes que hagis configurat tu. Ningú no ha d'instal·lar cap app: s'obre al navegador del mòbil i es respon des d'allà. Abans d'enviar la propera invitació, revisa la lletra, les dades pràctiques i com es confirma: aquí es decideix si l'aniversari s'organitza amb calma o a cop de trucades.