Dades privades en una invitació de boda: què deixar fora

Vas enviar l'enllaç de la invitació fa tres setmanes i encara el tens a l'historial del mòbil. Des d'aleshores ha passat pel grup de la feina, per la conversa de la colla del poble i per un parell de telèfons que no coneixes. Ningú no ha fet res estrany: un enllaç es reenvia amb dos tocs.

Per això, abans de publicar, val la pena aturar-se a decidir què queda dins de la pàgina i què es diu per privat. Aquestes són les dades privades que no haurien de viatjar mai en una invitació de boda, i la manera de demanar confirmació sense exposar res.

L'enllaç no té porta

Pensa en la invitació com en una pàgina que pot obrir qualsevol persona que tingui l'adreça. Si avui hi entra un desconegut, què hi troba? Si allò que veu et faria passar una mica de vergonya davant d'un veí, no hauria de ser allà.

• Un enllaç es reenvia en dos tocs. Algú el pot enganxar en un grup on tu no ets i, a partir d'aquell moment, ja no decideixes qui el llegeix.
• El QR imprès que deixes a la barra del bar apunta al mateix lloc que l'enllaç. Qualsevol amb la càmera del mòbil hi entra sense que tu ho sàpigues.
• Els convidats no han d'instal·lar cap aplicació: obren l'enllaç al navegador i responen des del mòbil. Això ho fa còmode, i també ho fa fàcil de compartir.
• Dissenya la pàgina pensant en un desconegut. Si una cosa et faria mandra que la veiés un veí, aquella cosa no va dins.

Dades privades que no han de viatjar

Aquí es guanyen o es perden els maldecaps. Hi ha tres coses concretes que no haurien d'aparèixer mai a la pàgina, ni en una escena, ni en una foto, ni en un text petit al final.

La primera és l'adreça de casa. Per al «com arribar-hi» en tens prou amb el nom del lloc, la ciutat i el mapa. L'adreça on viviu es queda fora, encara que la festa de després es faci allà mateix.

La segona és el mòbil. Si les confirmacions arriben dins de la mateixa invitació, en una llista ordenada, no necessites publicar el teu número ni el de la teva parella perquè et responguin per WhatsApp. I la tercera és qualsevol dada per fer transferències: el número de compte o l'IBAN s'envia a qui el demana, per missatge privat, mai en una pàgina que es reenvia sola.

La invitació ha de dir quan i on. La resta de dades, millor per privat.

Al formulari, demana només el que faràs servir

Amb un «véns?», quants sou i un nom, en tens prou per quadrar taules i comptar plats. Abans de publicar, repassa cada pregunta i esborra la que no utilitzaràs el dia de l'event: cada camp de més és una dada que viatja. Si algú de la família vol paper, la combinació que funciona és enllaç per a tothom i unes poques còpies impreses per a qui les guardarà de record, perquè una còpia impresa no es corregeix i l'enllaç sí. Pots provar el disseny gratis en mode de prova i publicar quan ho tinguis clar, per 29,99 EUR amb un sol pagament. I si després canvies l'hora, el lloc o el codi de vestimenta, edites i l'enllaç continua sent el mateix: ningú no ha de reimprimir res.