Convidar els companys de feina a la boda: cinc regles

Dimarts, un quart de deu del matí, a la cuina de l'oficina. Tens la llista de convidats oberta al mòbil i arriba la Marta amb el cafè: «Què, ja teniu data?». Li dius el dia i el lloc sense pensar-hi. Divendres a la tarda, set persones del departament ja han fet números.

Convidar els companys de feina a la boda no és complicat, però té una trampa: a l'oficina tothom ho sap tot i gairebé ningú no pregunta de front. Aquests són els criteris per decidir-ho a casa, amb la llista al davant, i no al passadís.

La llista es decideix amb noms, no amb departaments

Abans d'enviar res, agafa paper i bolígraf. Escriu noms i cognoms, no àrees ni equips. Si del teu grup de sis persones només te'n surten dues, la decisió ja està presa i no cal donar-hi més voltes.

• Noms escrits a mà, un per línia. Si un nom et fa mandra o et fa por, apunta per què al costat: aquella nota sol ser la resposta.
• Convida per blocs que seuran junts. Si tres persones del mateix despatx dinen cada dia i només entra una, dilluns se'n parlarà.
• Al teu responsable directe, avisa'l en privat abans que a la resta. No és un privilegi: és no posar-lo a la situació de saber-ho per la màquina del cafè.
• No deixis la llista oberta «per si algú més». Una llista sense tancar és una conversa incòmoda esperant el seu moment.

L'anunci no es fa al grup de feina

Un enllaç per persona, mai el mateix al xat de l'equip. Si penges la invitació al grup general, qui no hi és llegirà la data i el lloc i es posarà a fer càlculs sobre per què no l'has convidat.

Si comparteixes despatx, digues-ho en persona el mateix dia que envies l'enllaç. L'ordre pesa més que el canal: primer la persona, després el mòbil.

La llista de la boda no és una reunió de departament: cada nom que hi entra té una raó que pots explicar sense embuts.

El +1 no es posa per no quedar bé

Un «+1» genèric posa un desconegut al teu banquet. Si no has sopat mai amb aquella parella, a la invitació hi va només el nom del company. Escriu «Marta Ruiz» i no «Marta i acompanyant»: així l'ambigüitat es queda fora del xat. I si has de dir que no a algú, millor per telèfon i sense pressupostos: «la llista ens ha quedat així» tanca el tema abans que un missatge llarg.

L'hora, el color i el dia lliure

Envia l'enllaç en horari de feina, un dimarts a les deu del matí, no un divendres a dos quarts de vuit quan ningú no vol obrir res. Si la boda cau en divendres, posa l'hora ben visible i estalvia la conversa de «¿demano mig dia?» enmig d'una reunió. El codi de vestimenta cap en una línia: «vestit de còctel, sense corbata». Si cal un tauler d'idees per entendre'l, està mal escrit.

Convidar els companys de feina a la boda, sense sobres

Cada invitació de Send The Joy és una pàgina web pròpia que s'obre amb un enllaç o un QR, sense instal·lar cap app: els companys confirmen des del mòbil mentre es prenen el cafè. Si canvia l'hora o el lloc, edites i l'enllaç continua sent el mateix; ningú no ha de reenviar res al grup de l'oficina. I les confirmacions arriben dins la mateixa invitació, en una llista ordenada, en comptes de perdre's entre quaranta missatges. Tria un disseny, prova'l gratis i envia l'enllaç abans que algú pregunti pel menú a la màquina del cafè.