Invitacions de bateig amb calma, no amb plantilla

Un bateig s’omple sovint de coloms, creus i una lletra gòtica que costa de llegir al mòbil. La dada que importa és el nom. Si el nom és el títol, gran i clar, la invitació ja té centre.

Digueu el lloc com el diríeu per telèfon, i separeu l’hora de la cerimònia de l’hora del dinar. Barrejar-les és la causa que mitja família arribi quan ja heu sortit. Dues línies, dues hores.

El nom és el títol

El text pot ser curt i continuar sent respectuós. «Us esperem al bateig de la Clara, diumenge a les dotze a Santa Maria, i a dinar després a casa» ho diu tot.

• El nom, gran, com a títol
• L’hora de la cerimònia i la del dinar, separades
• El lloc dit com per telèfon
• Aire, no un colom a cada racó

Lloc i hora, sense tombs

Si hi ha padrins i els voleu anomenar, anomeneu-los. Si no, no els inventeu per omplir. Una invitació de bateig és un avís a la gent que voleu aquell matí.

La imatge, si en feu servir una, pot ser la llum de l’església o unes flors blanques. Un banc d’imatges de mans de nadó s’assembla a totes les altres. En horitzontal no es talla.

La calma també és un estil. El nom i l’hora fan més que l’adorn.

La calma també és un estil

Envieu-la amb prou dies perquè qui ve de fora es pugui moure, i repetiu l’hora al missatge. L’enllaç confirma. La frase del missatge és la que es guarda.