Aniversaris d’infants: menys confeti, més personalitat

Un aniversari d’infants s’omple de seguida de globus i d’una tipografia que crida. A sota, sovint, no hi ha l’infant. Hi ha un tema de festa comprat. La invitació millora quan el nom és més gran que el dibuix i el text explica alguna cosa que només fa aquesta criatura.

Els altres pares no llegeixen la invitació com un cartell. La llegeixen per decidir si encaixa en un dissabte que ja té futbol i migdiada. Necessiten l’hora d’arribada, l’hora de recollida i si s’han de quedar. Aquestes tres línies valen més que qualsevol il·lustració.

L’infant no és un tema decoratiu

Descriviu el pla com l’explicaríeu a un altre pare a la porta de l’escola. «Juguem al parc del costat i berenem a casa» s’entén. «Una aventura màgica» no diu si cal portar vambes o un regal.

• El nom més gran que el dibuix
• Hora d’arribada i hora de recollida
• Un joc o una mania que només és seva
• Què portar, dit clar

L’hora de veritat

Una mania de l’infant és millor tema que un personatge de moda. D’aquí a un any el personatge haurà passat. La mania continua sent seva. Si la invitació serviria per a un altre infant canviant el nom, encara és una plantilla.

Si feu servir una foto, pot ser la taula parada o les mans preparant el pastís, no un primer pla. Una llum de finestra i pocs objectes diuen més que una explosió de confeti.

Menys plantilla, més infant. Si canviant el nom serveix per a un altre, encara no és seva.

El que necessiten els altres pares

Tanqueu amb el pràctic i amb una frase de casa. «Sense regal, o un conte si us ve de gust. Us esperem a les cinc i a les set s’acaba.» Qui llegeix això ja pot dir que sí.